A contiunació us deixo la recopilació:
"Garota de Ipanema" és una cançó molt coneguda escrita en llengua portuguesa que parla d'una noia d'Ipanema (una ciutat de Brasil) la qual és molt bella. He fet una recopilació de diverses versions d'aquesta cançó amb Whyd (tal i com vaig fer amb "La Bamba"). I ja que estem treballant el jazz a classe, podreu observar que en una de les versions (dúoJazzBossa - Garota de Ipanema) la noia que canta utilitza una forma d'improvització vocal molt jazzística anomenada scat.
A contiunació us deixo la recopilació:
1 Comentario
La professora ens va proposar a classe fer alguna mena de recopilació de diferents versions de "La Bamba". Per a realitzar la recopilació he utilitzat Whyd, eina que com ja sabeu, m'agrada molt perquè disposa d'una gran quantitat de cançons. De fet, he pogut recopilar vuit versions d'una mateixa cançó (i les que em dec haver deixat), en aquest cas "La Bamba". A continuació us deixo el treball, i us animo a que busqueu més versions perquè n'hi ha algunes de realment originals.
Ja que aquests dies estem estudiant el jazz i els seus estils he decidit fer una recopilació d'algunes cançons dels grans d'aquest gènere musical. El recopilatori l'he realitzat amb whyd, una eina que m'agrada molt i us la recomano perquè hi ha una gran quantitat de cançons i realment pots trobar de tot. Espero que disfruteu, perquè he fet una selecció de les cançons que m'han semblat més interessants, algunes de clàssiques que de ben segur coneixereu, però també d'altres que no ho són tant i us sorprendran.
Característiques del jazz:- La melodia i l'harmonia del jazz procedeix principalment de la música europea. En canvi, el ritme i el fraseig procedeixen de la música tradicional de l'Àfrica negra. - El jazz recolleix les següents característiques de la música africana: -El ritme és molt important, amb els polirítmes inclosos. - La forma de "crida i resposta" és molt usual. - L'importància de la dansa. De fet, fins els anys quaranta el jazz era una música més utilitzada per a ballar que no pas per a escoltar. - Un fet bàsic del jazz és l'improvització a l'hora de l'interpretació d'una peça.. - No acostuma a recolzar el fraseig en els temps principals, sinó en els que els envolten. - Accentuació dels temps febles del compàs i abundancia de síncopes. - La sonoritat de les veus i els instruments, que intenten imitar la veu negra cantada. Precedents:WORKSONGS: En el segle XVIII va començar el tràfic d'esclaus negres provinents de l'Àfrica Occidental cap a les colònies americanes. Als estats del sud-est dels EUA, estats en els que abunda la mà d'obra esclava, els esclaus africans comencen a cantar les Worksongs, és a dir, cançons de treball. Aquests cants utilitzàven la fòrmula "crida i resposta" que ha heredat el jazz. ESPIRITUALS NEGRES I GOSPEL SONGS: Aquests cants tenien una temàtica religiosa i es caracteritzen pels ritmes tradicionals africans. Els esclaus procedents d'Àfrica Occidental van adoptar ràpidament la religió protestant i els cantàven durant les celebracions religioses. Les gospel songs es consideren una evolució dels cants espirituals més alegre i optimista. La paraula gospel prové de God spell (Evangeli). BLUES: El blues és una forma musical que apareix a finals del segle XIX. Deriven de les worksongs, i provocarà, en gran mesura, el naixement del jazz i del rock and roll. És un cant en el que l'esclau (recordem que els europeus els portàven a Amèrica des de l'Àfrica Occidental per esclavitzar-los) accepta trist resignat el seu destí. El blues és lent, trist, tens i irònic. inicis:La població negra comença a arribar a les ciutats a partir del 1865, després de l'abolició de l'esclavitud decretada en motiu a la guerra de Secessió. A partir d'aquest moment comencen a sorgir a Nova Orleans diverses bandes de música compostes per aquests esclaus alliberats que intentaven imitar amb la veu el que feien amb els instruments (evidentment, no tenien cap formació musical). Com a conseqüència d'això va néixer el ragtime i posteriorment el dixieland, estil que ja podem considerar com a jazz i que va néixer quan alguns músics blancs del nord dels EUA van intentar imitar la música que es feia a Nova Orleans. Una cançó de B.B.King, un dels grans del blues que per cert va morir tot just l'any passat.
Aquests dies hem realitzat un treball que és una continuació del que ja haviem fet, "Coneixem els grans del jazz". En aquest treball hem hagut de localitzar els autors de jazz del treball ja esmentat en un mapa, acompanyat d'una imatge seva i una altra de la ciutat natal. Jo he afegit dos autors europeus, perquè tots els que vaig investigar en el treball anterior van néixer als EUA. L'eina que hem utilitzat ha estat Thinglink. A continuació us deixo el treball:
Aquests dies a classe hem estat fent un treball en grup en el qual hem escrit un conjunt de petites biografies d'alguns dels autors més importants de jazz. El treball l'he realitzat amb en David Mendoza, la Mireia Esteve i laJudith Girona. L'eina que hem utilitzat és Padlet. El treball us el deixo a continuació:
INTRODUCCIÓ: Què és el Ragtime? Bé, el Ragtime, és un gènere de música que antecedeix el Jazz modern. Trobem els seus inicis a finals del segle vint, i procedeix d'una evolució dels balls europeus que van arribar a Amèrica adaptats al ritme de la música africana. Un cas similar és el del Blues, tot i que a l'inrevés (és a dir, balls africans adaptats al ritme europeu). De fet, serà la barreja d'aquests dos estils de música la que donarà llum a el que avui coneixem com a Jazz. La primera constància d'aquest gènere data del 1917. Però avui no vinc a parlar-vos de Jazz. DESCRIPCIÓ: El que ens interessa avui és el Ragtime. Aquest gènere musical va néixer a Misuri a finals del segle vint, com ja hem esmentat anteriorment. El Ragtime busca imitar les marxes de les bandes, però amb un ritme sincopat. Accentúa els temps impars (és a dir, el 1r i el 2n temps). Acostuma a estar escrit en compas de 2/4 i segueix una estructura AABBACCDD. AUTORS: El compositor més destacat de Ragtime és Scott Joplin, famós sobretot per "Madle Leaf Rag". Scott Joplin A continuació, "Madle Leaf Rag". Avui a classe hem treballat una nova cançó: Tears in heaven (llàgrimes al cel). L'autor és Eric Clapton i la va escriure a arrel d'un accident en el que el seu fill va morir al caure des del pis 53 d'un gratacels de Manhatan, Nova York. Aquest fet el va deixar comprensiblement afectat i el va portar a, nou mesos després, compondre la cançó. A continuació us deixo la cançó i la partitura per a flauta dolça: La cançó en qüestió. La partitura.
L'últim treball que hem realitzat tracta sobre la pel·lícula que hem vist classe "La invenció d'Hugo". El treball l'hem realitzat amb Smore, una eina que et permet realitzar una mena "d'articles" en els quals pots incluir-hi imatges, videos i enllaços, entre altres coses. El treball l'he realitzat de forma inividual, i us pot servir per resoldre dubtes que tingueu o aprendre sobre la pel·lícula ja esmentada, George Méliès,Howard Shore, i moltes coses més. Us deixo el treball a continuació:
Els alumnes de l'aula de música no ens estem mai quiets, i hem aprofitat aquestes vacances de Nadal per fer un treball una mica peculiar.
Es tracta d'una gravació feta amb Audioboom online, una manera força simple d'enregistrar audios i penjar-los a la xarxa. Tan sols fa falta enregistrar l'audio amb l'enregistradora del mòbil mateix i després penjar-lo al teu compte d'Audioboom. Tornant al treball, es tracta d'una conversa imaginària en la que George Meliès i Louis Lumière parlen sobre els orígens de les seves respectives carreres cinematogràfiques. El treball l'hem realitzat l'Aleix Miró i jo. Us el deixo a continuació: |
AutorHola! Em dic Gerard Ochoa i sóc un alumne de quart d'ESO de l'Institut Joan Puig i Ferreter, La Selva del Camp. Si vols saber més sobre mi, vés a "sobre mi". Arxius
Mayo 2016
Categories
Todos
|